Campanya de conscienciació #TòxicsSenseLlar 2017

Captura de pantalla 2017-11-15 18.57.59

Durant la Setmana Europea de Prevenció de Residus #EWWRcat que tindrà lloc del 18 al 26 de novembre d’enguany, realitzem una campanya informativa, #TòxicsSenseLlar, sobre els tòxics que podem trobar a les nostres llars: aliments, cosmètics, productes de neteja, joguines, envasos, estris de cuina, productes agropecuaris… ampliant la informació de la campanya de l’any anterior. Volem fer una crida a la conscienciació, sense alarmismes i donar a conèixer alternatives viables per ajudar a la sostenibilitat del planeta.

Per això, hem fet un recull de substàncies potencialment tòxiques amb les quals convivim quotidianament, a nivell de la nostra salut i a nivell de la salut del planeta. Per exemple, es dóna per fet que en el terreny agrari es fan servir determinades substàncies per tractar els cultius però es desconeix els efectes que aquestes poden tenir en l’aspecte sanitari, a curt i llarg termini. Principalment es un problema de desconeixement per això la nostra intenció no es crear alarmisme sinó aportar la informació necessària per conèixer la situació real.

Tots aquests temes els vam explicar en diversos tallers que hem anat fent durant l’any a diversos centres cívics: com el Joan Oliver ‘Pere IV’, l’Elèctric per poder arribar a la ciutadania més enllà sobre aquests temes.

1. Com detectem els tòxics? Com trobem les alternatives?

Els pictogrames oficials ens poden ajudar a detectar aquells productes més tòxics, irritants, nocius o perillosos per al medi ambient.

Imagen1

Algunes etiquetes ambientals ens poden ajudar a detectar productes que incorporin criteris de reducció de toxicitat.

Sin título

Altres criteris generals serien:

  • Productes certificats, sempre que sigui possible, per organismes independents o tercers.
  • Reduir la dosi dels productes, com a mínim, seguint les instruccions dels propis fabricants.
  • Fer servir productes realment naturals, sense fer cas de les campanyes publicitàries i de marketing.
  • Aplicar remeis casolans, normalment a base de productes no tan efectius però menys agressius pel medi i les persones.
  • Gestionar correctament els residus i envasos. Tractar-los als punts verds especialment si contenen restes de productes.

Més informació i recursos: Guia pràctica per reduir la càrrega tòxica en la vida quotidiana.

2. Tòxics alimentaris:

4

En quant als tòxics alimentaris, l’alternativa és disminuir el consum de productes processats i consumir més productes frescos, preferentment de temporada, de proximitat i d’origen ecològic.

3. Tòxics als cosmètics:

11Els cosmètics es classifiquen segons si són sintètics o naturals. I contenen quatre tipus de productes o ingredients:

INGREDIENTS DELS COSMÈTICS:

  • Principis actius: fan la funció concreta pel qual el fem servir.
  • Excipients: dilueixen el principi actiu.
  • Correctors: milloren la funció del cosmètic.
  • Additius: eviten que es faci malbé.

Els principals problemes derivats de l’ús de cosmètics es deuen a l’exposició contínua a diversos productes a la vegada i l’acumulació a l’organisme.

EXEMPLES DE PRINCIPIS ACTIUS DE COSMÈTICS:

  • Alumini: en desodorants. Disruptor endocrí. Ex: aluminium.
  • Tensioactius: en gels, xampús i sabons. Irritants. Ex: lauryl sulfate.
  • Derivats del petroli: en textures grasses. Taponen els porus de la pell. Ex: parafinum.
  • Filtres UV: en protectors solars. Disruptors endocrins. Ex: benzophenona.
  • Seleni: en xampús anticaspa. Neurotòxic, cancerígen. Ex: selenium.
  • Triclosan: en col·lutoris, desodorants… Disruptor hormonal. Ex: triclosan.

EXEMPLES D’ADDITIUS PRESENTS ALS COSMÈTICS:

  • Àcid bòric:      en tot tipus de cosmètics. Irritants. Ex: bòric acid, sodium borate.
  • Ftalats:       en perfums, pintallavis, esmalts d’ungles. Disruptors hormonals. Ex: phtalate.
  • Dioxines:      en gels, sabons, xampús tovalloletes. Carcinògens. Ex: PEG, PPG.
  • EDTA:       en tot tipus de cosmètics. Quelant de metalls pesants difícil d’eliminar. Ex: EDTA
  • Derivats amoni quaternari:     en tot tipus de cosmètics. Irritants. Ex: benzalconio.
  • Tolué:       en esmalts i lleva-esmalts d’ungles. Irritant ocular i pulmonar. Ex: toluene.

EXEMPLES DE CONSERVANTS PRESENTS ALS COSMÈTICS

  • Broponol:    en tovalloletes, gels… Tòxic inmnològic. Ex: bromo-nitropropano-diol.
  • Halògens orgànics    en tot tipus de cosmètics. Alergènics. Ex: cloro, bromo, yodo.
  • Formaldehid    en gels, xampús, desodorants… Alergènic. Ex: formaldehide, aldioxa…
  • Parabens     en tot tipus de cosmètics. Disruptors hormonals. Ex: metilparaben…
  • Themerosal    en productes oculars, vacunes i cosmètics. Neurotòxic. Ex: thimerosal.

ALTERNATIVES:

Respecte als cosmètics, una bona opció seria fer servir productes de cosmètica verda o natural, que utilitza ingredients naturals, procediments d’elaboració respectuosos amb el medi ambient i embalatges biodegradables.

COSMÈTICA NATURAL:

Avantatges: 90% ingredients naturals. No testada en animals. Elaboració respectuosa amb el medi ambient. Sense tecnologia controvertida. Embalatges ecològics. Actualment no existeix una llei que la reguli. Se segueixen uns principis de química verda.

Sin título

4. Tòxics als estris de la cuina:

5Amb els estris de cuina i envasos d’ús domèstic s’hauria d’apostar per evitar el tefló i els esmaltats en el cas de paelles i cassoles, i per fer servir recipients de vidre per conservar els aliments. D’aquesta manera, no només ajudem al medi ambient en qüestió de reciclatge, sinó que també mirem per la nostra pròpia salut, ja que està comprovat que molts dels materials habitualment emprats en les nostres cuines, alliberen substàncies que són disruptors hormonals i inclús cancerígenes.

Problemes més habituals lligats a estris de cuina:

  • PTFE (conegut com Teflon).- Barreja de PFCs (polímers perfluorinats, persistents).
  • PFOA (component del PTFE):- S’allibera a altes temperatures (més de 200ºC i quan el recobriment es deteriora.
    – Persistent en l’organisme i comprovats efectes adversos en el desenvolupament en animals.
  • Alumini- Un aliment en contacte amb alumini contribueix a l’aportació d’aquest mineral, especialment amb aliments àcids o si augmentem temperatura.- Aportació elevada d’alumini: afectació a glàndules paratiroides i associat a danys del sistema nerviós: Alzheimer i altres demències.- Prohibit en materials per cuina a països como Alemanya, França, Bèlgica o Regne Unit. Segons un estudi de la Autoridad Europea de Seguridad Alimentaria (EFSA)
  • Ferro colat, Esmaltats/vitrificats i vernissos de cassoles.Ens hem d’assegurar que no contenen plom.

Bones pràctiques:

  • Prioritzar materials durables.
  • Prioritzar el vidre o altres materials inerts, els bioplàstics o els plàstics “segurs”.
  • No escalfar en envasos de plàstic.

Més informació:

Revista opcions: “Agafem la paella pel mànec“.

5. Tòxics dels embalatges:

20Un remei factible sobre els embalatges i les bosses de plàstic, seria disminuir el seu consum de diverses maneres: reutilitzant-los, substituint-los per d’altres de materials més biodegradables (ampolles de vidre, en lloc de plàstic; bosses de roba o cistells per anar a comprar…) i sobre tot fent servir de manera adequada els contenidors corresponents i els punts verds.

La senyalització del tipus de plàstic (unes sigles o números dins d’un triangle format per fletxes) ens pot orientar cap aquells plàstics menys problemàtics:

plast

La reducció de plàstics i embolcalls és sense cap dubte l’acció prioritària, ja que molts d’ells (sobretot els d’un sol ús), són excessius o directament innecessaris.

Per aprendre més sobre alternatives als plàstics en la vida quotidiana us recomanem:

Campanya “Jo sóc coco” de la Fundació Rezero.

Campanya “Hogar sin tóxicos”.

6. Tòxics als productes de neteja:

1En quant als productes de neteja, cal saber que podem substituir els que normalment es fan servir, que tenen una càrrega tòxica bastant elevada,  per d’altres més respectuosos amb el medi ambient i que es poden adquirir en botigues especialitzades.

7. Tòxics a la roba:

30Destaquem també la necessitat d’un consum responsable de la roba i els tèxtils de la llar tot tenint en compte la industria i els químics tòxics que també generen. No hem d’oblidar que la indústria de la moda promou l’explotació als treballadors arreu del món, inclús a infants. Hem de ser conscients de les nostres necessitats sense caure en la temptació de comprar per comprar. Com diu aquella famosa dita: no és més ric qui més té, sinó el que menys necessita.

L’origen de la roba i l’impacte a l’origen:

  •  Cotó és la fibra natural més utilitzada (producció de 30 milions de tones anuals). És un cultiu de regadiu que requereix gran quantitat d’aigua iutilitza el 18% dels pesticides i el 25% dels insecticides que es consumeixen al món.
  • Altres fibres naturals:  Lli, cànem, bambú.
  • Fibres sintètiques: calen uns 70 milions de barrils de petroli per fabricar-les (Article de XLSemanal, Carlos Manuel Sánchez). Variants: niló, poliester, lycra. Són un recurs, naturalment, no renovable, encara que una part prové de plàstic PET reciclat.

Classificació de les diferents fibres segons l’impacte ambiental de la producció de fibres, tenint en compte els paràmetres: gasos d’efecte hivernacle, toxicitat per les persones, toxicitat per al medi ambient, despesa d’energia, despesa d’aigua i usos del sòl:

bnchmoda

La fabricació: impacte en el procés de tenyit:

  • Per tenyir 400g de teixit es fan servir 49l d’aigua. La indústria tèxtil és responsable del 20% dels tòxics que s’aboquen a les aigües.
  • Campanya DETOX: 11 substàncies químiques perilloses identificades. Promouen la substitució de les substàncies químiques perilloses per alternatives més segures abans de 2020. Des de 2011 repten les grans empreses a prendre el compromís. Llistat d’empreses adherides i valoració del seu grau d’implementació de les mesures. Aquí podeu trobar l’últim informe d’avaluació.
  • Triem colors naturals i neutres!

Productes tòxics habituals en el tèxtil:

tabla

Les alternatives passen pel concepte de moda sostenible. Reduir el consum, consumir de manera alternativa (mercats de segona mà i els tallers creatius per customitzar i personalitzar roba que ja tenim a l’armari) i un consum responsable.

moda

Certificacions aplicables a productes tèxtils:

labelstx

Més informació:

8. Tòxics a les joguines i productes infantils

On es troben les substàncies tòxiques a les joguines i altres elements infantils? El més habitual és que es trobin a:

  • a les substàncies per tractar la fusta.
  • a les pintures.
  • als plàstics.
  • al farciment dels pelutxos.
  • als components electrònics.
  • als embalatges…

Hi podem trobar metalls pesants, ftalats i bisfenol.

Les alternatives passen per fer un consum més conscient d’aquests productes:

  • Sempre mirar les etiquetes
  • Evitar les joguines fabricades de manera industrial fora de la Unió Europea.
  • Escollir marques locals.
  • Evitar materials llampants, peces petites…
  • Racionalitzar l’ús de joguines electròniques.
  • Escollir joguines de materials naturals.

17I finalment, també és important transmetre aquesta filosofia de vida als més petits, i quina millor manera que a través del joc. Per això fem campanyes de reutilització de joguines per donar consciència d’un consum responsable i per incentivar la imaginació i la creativitat dels infants. No és millor la joguina més cara i que porta més piles potencialment tòxiques i llums de colors, sinó la que ajuda tenir un planeta sostenible per a les properes generacions.

Esperem que amb tota aquesta aportació us animeu a prendre consciència de la importància de conèixer i respectar el nostre planeta, que al cap i a la fi, és casa nostra i utilitzar alternatives saludables i ecològiques.

Campanya desenvolupada amb el suport de:

logo-ajuntament-llima-dreta-home-color_1

Campanya de conscienciació #TòxicsSenseLlar 2017